Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí, el mateix combat.


Malauradament em toca escriure aquest article, no perquè no m’agradi compartir un temps ni unes paraules amb els meus camarades de la revista “Espineta amb caragolins”, sinó pel fet que, escriure aquestes línies, significa que la repressió continua, que l’estat espanyol segueix la seva “caça de bruixes independentistes”, que s’evidencia el foc creuat entre els dos bàndols: la burgesia i la classe obrera…

28 de juliol de 2014. Rebo una trucada dels Mossos d’Esquadra citant-me el dia següent a la comissaria més propera de la meva localitat (Tarragona). Em diuen que és per un suposat delicte d’injúries, que és recollit a l’article 208 del Codi Penal, com aquella acció que lesiona la dignitat d’un altre. Les injúries només són constitutives de delicte en el cas que per la seva naturalesa siguin tingudes pel concepte públic com a greus. Seran castigades amb una pena multa de sis a catorze mesos i en altres casos de tres a set mesos.

Jo, sobtat, òbviament, els pregunto que m’expliquin més sobre aquesta acusació. La interlocutora, però, m’ho denega i em torna a recordar que m’he de personar a la comissaria amb el meu advocat (o el d’ofici que ells m’assignarien). Poques hores més tard arriba a les meves orelles que dos altres companys —un d’ells menor d’edat— han estat citats igual que jo i pel mateix suposat delicte.

El matí següent els tres acudim a la nostra cita amb la justícia. Per torns, ens van portant, juntament amb l’advocada, a una habitació on se’ns comunica un suposat “delicte contra la Corona” (que fa referència i té cabuda des de l’assassinat del rei passant per la violació de les seves propietats. En el nostre cas, són els articles 490.3 i 491.2 que fan referència a la injúria dels membres de la Corona i a la utilització d’imatges d’aquests per calumniar-los. Això preveu una pena d’entre sis i vint-i-quatre mesos de pena-multa o de sis mesos a dos anys de presó en cas que la calúmnia fos greu). El policia ens dóna l’opció de declarar en aquell moment o de fer-ho directament davant el jutge. Tots tres escollim la darrera opció.

En aquest moment és on realment sento que la maquinària de l’estat s’ha activat. Aquest complex aparell capaç de reprimir tot bri d’esperança rebel, de sentiment d’inconformitat i de desig i voluntat de canvi, ara, em té a mi en el punt de mira. I t’intranquil·litza. T’angoixa. Fa el que espera; replantejar-te la teva militància, oblidar tot allò en que havies cregut, exhaurir-te les ganes de lluita… I no és per menys veient que ja són 11 els detinguts a “l’operació Pandora”, que fa pocs mesos eren condemnats dos companys de Mataró pel mateix delicte, la farsa judicial a la que s’està enfrontant el jove Alfon, que dos independentistes han hagut de passar pel Tribunal Suprem per anul·lar la sentència d’un any de presó que els havia condemnat l’Audiència Nacional per solidaritzar-se amb les preses polítiques catalanes, les desenes i desenes de presos polítics que hi ha a l’estat espanyol patint, també, dins el propi centre penitenciari vexacions, tortures i falta d’assistència mèdica (com a la ja morta Isabel Aparicio, a Manuel Pérez Martínez i d’altres) i la llista es fa eterna. Per això, hem de denunciar totes aquestes situacions més pròpies d’un estat feixista i ancorat al passat que no pas d’un que s’autonanomena estat “social i democràtic de dret”.

El passat 13 de novembre vaig anar a declarar davant el jutge. Vaig ser interrogat per una persona que també formava part de l’engranatge repressor del sistema del que hem parlat abans. Va ser una declaració curta i aviat vaig poder tornar amb els meus amics i companys que havien estat d’inici a final donant-me recolzament i solidaritzant-se amb un company —avui jo i demà qualsevol altre— que estava patint l’atac de l’estat espanyol amb les seves institucions com a botxins. L’altre camarada va haver d’anar a declarar el 17 del mateix mes.

I així estem, esperant a que ens diguin si haurem d’anar a Madrid, a l’Audiència Nacional, per ser jutjats. Ja que aquest òrgan és l’únic que jutja els delictes sobre terrorisme i delictes contra la Corona.

Per acabar, amb, almenys, una cosa bona, dir que el company menor d’edat ha rebut avís del sobreseïment del seu cas. Això vol dir que ell no serà jutjat ni processat.

Agrair a “Espineta amb Caragolins” l’espai per a fer l’article, a totes les persones que lluiten per un món més digne, als presos i preses antifeixistes per no haver tirat mai la tovallola, a la meva assemblea que ha estat de vital importància, a tots aquells i aquelles que m’heu donat i em seguiu donant suport i a cada persona que estigui llegint aquest article. No els deixem mai estar tranquils perquè algun dia els seus ciments s’ensorraran i de les runes es materialitzaran els nostres somnis. Molta força, que no puguin amb nosaltres.

La repressió ens recorda que seguim vius.

“L’Estat és l’arma de repressió d’una classe sobre una altre”, V.Illich Ulianov “Lenin”

Marc Tuset Martorell

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*