EU-2015: L’ÚLTIMA OFENSIVA AL SISTEMA UNIVERSITARI


Les universitats dels Països Catalans es veuen immerses en la tendència mercantilista i privatitzadora de l’ofensiva neoliberal que pateix la societat en tots els seus nivells. El que es pretén és adaptar l’ensenyament superior i el sistema universitari a la lògica de les relacions de mercat i als interessos dels grans capitals. Aquesta inserció de la universitat en el mercat implica la transformació de la funció social i l’estructura interna del sistema universitari, és a dir, la ruptura amb el sistema públic que satisfà unes necessitats socials per convertir-lo en un mercat d’universitat-empresa centrat en els interessos productius i en l’afany de lucre particular. Les conseqüències de tot aquest canvi suposen la supressió de les necessitats col·lectives de la societat i l’elitització i l’encariment de l’ensenyament superior.

L’Estratègia Universitària 2015 l’hem d’entendre com un pas més en aquesta ofensiva mercantilista, elitista i neoliberal iniciada contra les nostres universitats a partir de la Declaració de Bolonya el 1999 amb l’anunci de la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament superior. L’objectiu d’aquesta estratègia, iniciada pel govern espanyol per tal de finalitzar l’aplicació del Pla Bolonya, és transformar el que s’anomena Sistema Universitario Español (SUE) en una eina que satisfaci les “necessitats socioeconòmiques reals de forma eficaç i eficient”. L’EU-2015 és una imposició per part de les elits europees i espanyoles amb la connivència i col·laboració de les autoritats autonòmiques i de les universitats a l’estudiantat dels Països Catalans.

El conjunt d’aquest atac vers els sistema d’educació pública és intrínsecament negatiu per les classes populars ja que ha estat impulsada des del gran capital europeu seguint el model neoliberal d’universitat construït als Estats Units i amb l’origen a la Universitat de Califòrnia. En definitiva, l’EU-2015 i el 3+2, una pota d’aquesta estratègia i segurament la part més visible i socialitzada, incrementarà encara més la distància entre els interessos de les classes populars amb els del gran capital.

Són múltiples les conseqüències d’aquesta estratègia i es materialitzaran imminentment de la següent manera al sistema universitari. En primer lloc, s’impulsarà la introducció d’un post grau o màster de dos anys com a segona fase d’un grau de tres anys, per tant, el que es contemplarà serà l’especialització dels dos anys de postgrau o màster traient valor als anys de grau previs sinó s’assoleix els anys de formació requerits (3+2). Si els preus dels màsters continuen essent els actuals o pugen ens trobarem davant la impossibilitat de la majoria de l’estudiantat de cursar un màster. És així com es mostra de nou l’elitització de l’educació superior mitjançant una reforma administrativa que portarà a una reducció del contingut docent dels tres anys de grau que faran necessaris els 2 de màster, l’especialització. D’altra banda, seguint la tendència privatitzadora de la universitat s’aprofundiria en la desaparició de màsters públics substituïts per d’altres de privats. Això adopta encara més importància tenint en compte que amb el 3+2 l’obligatorietat de cursar un màster serà, gairebé, “fàctica”. L’EU-2015 comportarà també una reforma de la governança de les universitats, en una direcció clarament jerarquitzant i antidemocràtica. Entre d’altres, el canvi més visible serà l’avenç cap a una supressió del Claustre universitari (màxim òrgan actual de representació de la Comunitat Universitària). Això farà que la participació estudiantil es vegi reduïda pràcticament a la nul·litat. Un altre dels efectes serà la fusió de facultats i graus que no compleixin amb els requisits “mercantilistes” que estableix el capital. És a dir, que dins d’aquesta lògica de reestructurar l’educació superior amb la reforma del 3+2, hi haurà reordenacions de facultats i graus. Atac especialment greu als graus i facultats minoritaris com llengües i filosofia, que pot portar fins i tot a l’eliminació d’aquests, alhora que també repercutirà en acomiadaments de personal docent i de PAS (degut a la reducció de graus i facultats). Finalment, l’increment de la presència de bancs i grans empreses dins de la Universitat pot portar a la modificació de plans docents, per exemple oferint pràctiques específiques orientades als seus interessos. Això significarà una disminució més accentuada de l’autonomia universitària amb la implantació definitiva del finançament mixt.

Davant d’aquesta ofensiva ens trobem amb la necessitat de generar una resposta estudiantil immediata per combatre els constants atacs cap a l’educació pública, les classes populars i la comunitat educativa. És imprescindible l’organització de l’estudiantat i la creació d’espais d’empoderament, que desemboquin a jornades de lluita i vagues, per fer front al procés privatitzador i neoliberal al qual restem immerses. Per lluitar contra aquest futur no ens posarem encara més a disposició del teixit empresarial, culpable, sinó que el combatrem des dels nostres espais de socialització, des de les facultats als carrers, teixint aliances amb altres fronts per acabar amb el capitalisme. Exigim un ensenyament que qüestioni els ordres establerts i que aposti per un aprenentatge participatiu, crític, democràtic i accessible per a tothom. Un cop més des del SEPC reivindiquem una educació al servei de les classes populars i un sistema educatiu públic i de qualitat.

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*