Hi ha recuperació econòmica? Sortim de la crisi?


Aquestes i altres preguntes li passen pel cap a tothom que senti els discursos oficials, els comentaris de la premsa especialitzada o les presentacions de resultats de les grans empreses a les Juntes d’accionistes. I també els trobem seguits d’advertiments de seguir el rumb de l’austeritat, del retall de la despesa pública i la “moderació” salarial per guanyar competitivitat. I tanmateix, el quadre que veiem d’atur, misèria i dificultats al nostre entorn no acompanya gens la festa dels inversors i els especuladors. Què hi ha del cert i si ho és, quan durarà?

La “Gran Depressió” ha aturat la demanda i l’inflació, creant una paràlisi agreujada per les retallades socials i els atacs a les condicions laborals. Mentre s’anuncien plans milionaris d’estímul a l’ocupació juvenil (!) i un altre pla del BCE per comprar milers de milions d’euros en deutes públics a la banca: una nova injecció massiva de liquiditat que ja ha començat i està fent caure el valor de l’euro fins a prop del canvi dòlar dels EUA.

El Banc de Pagaments Internacionals deia el 18 de març passat que ja hi ha 2,26 billons d’euros de deute públic emesos amb taxes d’interès negatives -vol dir que hi ha gent que paga per deixar els estalvis en seguretat enlloc de demanar-ne interessos-. El que no hi ha és inversió productiva, el diner va sobre tot a l’ especulació i produeix la formació de noves bombolles financeres, que no caldrà esperar més d’un any per veure’n el final. N’ hi ha a l’immens mercat immobiliari de la Xina, de nou a les empreses tecnològiques “punto.com”, que tenen més valor en llibres que les grans corporacions industrials, hi ha una bombolla evident a la Borsa internacional i també a l’espanyola (al 2007 l’índex Dow Jones va marcar 14.700 punts i ara ha remuntat la gran baixada i supera els 17.600) sense cap correlació amb la demanda ni les expectatives de l’economia real…

El capital, simplement continua fent el seu camí enmig de la crisi estructural: emet diner de moltes maneres, el posa a disposició dels bancs i dels mercats que van tensionant l’economia real mentre els deutes, tant públics com privats, continuen augmentant. I ho faran fins que arribin a nivells insuportables -mirem la situació de Grècia-, llavors esdevindrà el crac, la caiguda i la destrucció de forces productives, tancant i absorbint empreses, acumulant atur i torna a començar amb el capital encara més concentrat i monopolístic que abans.

L’acumulació del deute i els interessos que ofeguen els països i sectors més febles són la via principal per on les maniobres de la banca i les grans corporacions afecten l’economia productiva, sobre tot la dels països del Sud, políticament febles i dependents del crèdit permanent, van entregant empreses públiques i de serveis bàsics al procés de privatització i concentració de capital que literalment s’han apropiat del futur de la generació actual i de la següent -si no hi posem remei, es clar.

La font d’aquesta exuberància financera son les polítiques del bancs centrals dels EUA i de la UE (pla Draghi). La Reserva Federal compra deute als mercats desde 2008 i genera moneda que cedeix als bancs comercials per refer les seves reserves i ara si afegeix el sistema europeu de compra de bons i deutes públics que llasten els balanços dels bancs, per evitar la deflació, que no aconsegueixen reanimar l’economia però generen un gran creixement del deute públic (gairebé el 100% del P.I.B. en el cas espanyol).

Tanta oferta monetària i l’entorn d’inflació baixa posa en risc de pèrdues els actius i s’ha generat una ‘trampa de liquiditat’: per més crèdit que s’ofereixi, no hi ha aspirants “solvents” a demanar-lo (fins que la demanda de consum augmenti, cosa que no passa mentre durin les retallades socials). Els possibles compradors difereixen les operacions de compra de bens de llarga durada confiant que “més endavant els preus seran més barats”. Els inventaris creixen, la crisi de sobre producció continua i els rendiments del treball estan compromesos en el pagament dels deutes.

A escala mundial , l’endeutament també continua creixent en percentatge sobre el P.I.B. i sense aixecar aquesta hipoteca no hi podrà haver redreçament veritable, tan sols aparença parcial i temporal en alguns països que s’han desendeutat lleugerament, però a la majoria no és així. Durant els anys de la present crisi ha pujat 57.000.000 milions de dòlars nord-americans, fins a suposar el 286 % del P.I.B. mundial. En general, l’endeutament creix més depressa que la producció però, fet en monedes fortes, no es trasllada a l’inflació perque el capital no vol que li desvaloritzi la massa del deute: s’obliga als governs als plans d’austeritat, a les “devaluacions internes” de les condicions de vida i determinats actius experimenten bombolles artificials mentre el consum social està deprimit, perque l’inversió no troba sortida a l’economia productiva. Continua, doncs, el casino especulatiu com si res no hagués passat i no se n’ha tret cap lliçó de la crisi financera dels productes “tòxics” i de la teoria econòmica i política que els ha generat.

Hem de treure conclusions del que ha passat: en contra del que diuen els reformistes i defensors del sistema burgès amb “rostre humà”, no hi ha marge per rellançar la despesa pública i fer polítiques keynesianes, ni alternativa diferent de l’austeritat o el trencament del sistema. Tsipras i qualsevol altre governant que no gosi trencar es veurà obligat a continuar les polítiques d’austeritat.

El motiu darrer de la crisi estructural es la tendència a la baixa de la taxa de benefici: més capital acumulat significa menys possibilitat d’invertir-lo amb rendiment. Baixa desde principis del S XX i ho fa regularment desde 1972. Les guerres i les crisi son les víes que usen per recuperar-la temporalment. Per evitar que el capital ens arrossegui al desastre de nou, cal organitzar la resistència als atacs i preparar-nos com a treballadors per la nostra pròpia sortida, l’auto-organització i l’expropiació de mitjans de producció, per posar-los a satisfer les necessitats socials.

Toni (Xarxa Roja)

 

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*