MATICES O DIFERENCIAS


Espineta amb Caragolins ha dejado patente más de una vez su opinión sobre las elecciones. No obstante a las puertas de las municipales hemos querido conocer la posición de todos los candidatos a la alcaldía de Tarragona sobre la modificación de la Ley de Regulación de la Administración Local. A partir de este cambio los Ayuntamientos corren el riesgo de ser intervenidos por instancias superiores en caso de alcanzar un determinado nivel de deuda. Todos los días escuchamos grandes promesas de los partidos. Sin embargo, como cumplirlas ante una posible intervención? Cómo reaccionar ante tal coacción?

Este es el eje en torno al que giran las siguientes entrevistas. De entre todos los partidos que se presentan a elecciones, solo dos de ellos nos han dedicado una parte de su tiempo, cosa que agradecemos enormemente. Aquí está un resumen de sus propias palabras. Las entrevistas completas están como siempre en el canal de Espineta amb Caragolins de Youtube.

1. ICV-EUiA : Arga Sentís.

Arga Sentís repite. Regidora desde 2011, la candidata que aún en febrero juraba y perjuraba que no se volvería a presentar para favorecer a Guanyem nos sorprendió a todos al aparecer poco después como cabeza de lista de ICV.

Después de cuatro años en el consistorio, Arga Sentís valora el gobierno del PSC como desolador aunque disculpa al grupo socialista por dos razones. “Primer per la situació de crisi económica i la falta de capacitat econòmica i fins i tot política de l’ajuntament. I també per la composició del plenari que col·locava al govern del PSC en una posició de minoria”. En cuanto a su partido, “teniem no més d’una persona en representació del nostre grup municipal que a més no ens servia, no era decisiva”. Su función se ha reducido además al control de l’acción de gobierno en minoría, a “porta(r) com a propostes i com a mocions al plenari temes que eren importants” aunque admite que “una altra cosa es que en un moment donat et puguin aprovar una moció i una altra cosa es que allò que t’aproven realment ho executin”. Es decir, poca cosa.

En cuanto a la modificación de la ley, Arga denuncia que es “una vulneració de l’autonomia local perque impedeix a un organisme que decideixi quines politiques vol aplicar al seu municipi”. De hecho “contra aquesta llei s’han presentat recursos d’inconstitucionalitat, (…) recursos dels ajuntaments, també nosaltres i d’altres partits (…) al Congrès dels Diputats, al Parlament, etc. Vull dir que la llei esta recorreguda i contestada, ho ha estat moltíssim. Però és una llei, mentres estigui vigent… “(…) “Pots utilitzar totes les possibilitats que tinguis d’intentar canviar-la però es la realitat que tenim ara, el marc legal que tenim ara” (…) y por eso se está “intentant canviar-ho des d’on es pot canviar”.

Frente a la posibilidad de no acatar la ley, reconoce que “alguns ajuntaments com els que estan governats per la coalició a El Prat de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat estan continuant prestant serveis que ara mateix segons la llei no son competències pròpies i no s’haurien de prestar.” Pero la situación de Tarragona es diferente porque “estan molt limitats per un altre problema, que són els plans d’ajustament.” Planes de ajuste? “Molts ajuntaments que estaven endeutats, que tenien deutes amb proveïdors, l’estat els va autoritzar a demanar crèdit per poder pagar aquest deutes a canvi d’un control molt estricte de la despesa. Es va obligar a fer determinades mesures, per ante les quals, reduir contractes de personal, reducció de tal, etc”. Ah, la deuda. “Un ajuntament com TGN que aà parteix de una situació d’endeutament en que estem pagant totes aquestes coses que no s’haurien d’haver fet (Pàrking Jaume I, obres del mercat).(…) “Ho que fa que en aquests moments que els ajuntaments necessiten més que mai tenir recursos per poder destinar-los a la gent, part d’aquests recursss s’hagin d’invertir pagant un deute que al final no ha servit per res.”

El no pago de la deuda no aparece por ninguna parte ni siquiera como posibilidad. De hecho las diferencias que caben esperar frente a su gestión de los últimos cuatro años son de mucho menor calado. “El que canviariem és la manera de funcionar (…) molt més transversal, (…) molt més participativa, molt més oberta i molt més transparent”. Habla también de prioridades, pero aunque se entreve que espera estar en la oposición, Arga quiere “marcar prioritats en l’acció de govern, (…) perque la prioritat ara mateix per una ajuntament ha de ser la de rescatar les persones, el rescat social.” Sin cuestionar la deuda, lo que pretende no es más que gestionar el desastre.

2. CUP: Laia Estrada

La candidata de la izquierda anticapitalista y independentista, como ella misma se define, se presenta a rebufo del trabajo de la CUP en el Parlament con la promesa de una candidatura rupturista.

Laia hace un balance del gobierno anterior que tilda de “assistencialista, basada amb politiques d’aparador, amb manca de trasparència, de participació”. En cuanto a su papel, remarca su presencia tanto dentro de la institución, mediante mociones, preguntas al pleno y denuncias a presuntos casos de corrupción como fuera, mediante la participación en la Izquierda Independentista o la Izquierda Anticapitalista. Frente a la posibilidad de entrar en el ayuntamiento, Laia defiende la aplicación de un programa constituido de manera colectiva y participativa, que gira en torno a tres ejes ideológicos: liberación nacional, de clase y sexual. En cuanto a los posibles compañeros de viaje, afirma que “el joc de la política (…) ens ha demostrat que en funció de la idoneïtat del moment partits que mai haurien imaginat que donarien suport a determinades politiques, de cop i volta per pura estrategia sí que li donen.” Pero en cualquier caso afirma “Nosaltres no entrem a l’ajuntament a pactar, volem entrar a transformar-lo.”

Y como hacerlo frente a la modificación de la ley de regimen local y la pérdida de soberanía que conlleva?. Hay que tener varias cosas en cuenta. “La primera es que el nostre ajuntament ja està amb prèstecs (…) no volem dir que estem en contra de demanar prèstecs però estem en contra de demanar-los per determinades finalitats que pensem que no responen a les necessitats reals de les classes populars”(…). “D’altra banda el problema d’aquesta reforma és que respon a dos objectius. Un es recentralitzador, és una mesura de l’estat espanyol per segrestar les autonomies locals. Per nosaltres posa l’evidencia de que es des d’el municipis des d’on es poden posar les bases de la transformació social”. I d’altra banda es una mesura que respón a la politica liberalitzadora a nivell europeu. Aquesta recentralització es fa per mandat de la Troika. (…) Per afrontar aquesta reforma des de la CUP es va apostar per combatre aquesta voluntat recentralitzadora pel nostre alliberament nacional i d’altra banda per combatre aquesta politica liberalitzadora del mandat de la Troika, la necessitat d’avançar cap a un altre model econòmic. D’avançar cap a fugir de l’UE, dels mandats de l’UE que estan tots en aquesta linia, liberalitzacio, flexibilització, desregulació.”

La propuesta es potente pero también abstracta: contra la centralización, independencia, contra el liberalismo otro modelo económico. Y como se concretan esos pasos hacia la independencia y el socialismo? La propuestas dejan que desear “Aleshores una de les mesures per la que nosaltres hem apostat des de sempre es la municipalització dels serveis. Es una de les nostres apostes. (…) Tant pel que fa a la transparència, a pel que fa al control del 100% del pressupost, perquè la llei publica ens permet una major fiscalització des d’on van a parar aquest diners i també perquè (…) permetria combatre la precarització de les condicions laborals.” Respuesta que no deja de crear ciertas dudas. Si hay un límite de déficit, como se podrían garantizar mejores condiciones laborales en las empresas públicas?

La clave está en el siguiente paso, no pagar la deuda. “El no pagament del deute (…) es algo que hem reivindicat sovint. Perque considerem que no només a nivell de Tarragona, però a nivell global al rescat que s’ha fet a bancs i caixes mitjançant diners públics (…) es la acumulació per desposesió (…) I per tant sí, rotundament sí, pel no pagament del deute il·legítim. En quant a aquell deute que s’ha generat a nivell municipal doncs també però això entenem que s’ha de fer mitjançant un procés de conscienciació, (…) de les classes populars perque arrivin a la conclusió de que no hem de pagar aquest deute. I per això una de les apostes que estem fent quan se ens convida a alguns debats sobre el mercat central o sobre les grans runes es depurar resposibilitats. (…)

Es decir, si a no pagar la deuda, pero tras un proceso de concienzación en el que se defiende la lucha contra la corrupción? No se si ven alguna contradicción pero no deja de ser curioso que para construir el socialismo se apueste por una consigna que defiende hasta UPyD sin mayor contradicción y no ese modelo económico alternativo del que no se acaba de perfilar absolutamente nada. Al final nos quedamos con esta frase de Laia “aquestes politiques són pedassos, són petites reformes i entenem que la política de veritat no es cuina a l’ajuntament, es cuina fora, es cuina al carrer”. Aprovechemos el buen tiempo para concinar en la calle la política realmente transformadora.

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*