Un repte immediat: Tancament definitiu del CIE de Zona Franca!


 

Els Centres d’Internament d’ Estrangers (CIE) són un forat negre dels drets humans dins de la “democràcia” burgesa. Els CIE, les expulsions i les ganivetes dels 18 km. de tanques de Ceuta i Melilla posen la cara més lletja, la que ningú vol mirar, al suposat Estat del benestar -de benestar només per alguns-.

Desprès d’anys de mobilitzacions i pressions s’ha començat a esquinçar la barrera de complicitats i silencis institucionals que envolten el tema de l’ estrangeria i faciliten tota mena d’abusos i vexacions a les persones “sense papers”. El Conservadurisme, el racisme i la xenofòbia inconfessats impregnen el funcionament dels CIE’s, que van ser edificats per empresonar sense drets i al mínim cost als estrangers pendents de resolució d’expulsió (persones que prèviament han estat caçades en les batudes regulars que fan conjuntament totes les policies).

A Barcelona hi va haver una manifestació important el passat 20 de juny, amb el suport de moltes organitzacions i ONG, per exigir el tancament del CIE de la Zona Franca. El passat 18 d’Octubre una cadena humana l’encerclava, exigint el mateix i pressionant les diverses administracions per que no s’inhibeixin al·legant manca de competències per intervenir-hi.

La pressió del carrer ha servit també per que es crei un grup parlamentari per tractar aquest tema dins de la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya. Dins i fora de les institucions hi ha un consens majoritari de que el CIE és un organisme que voreja la legalitat i no respecta l’ habeas corpus ni té en compte els drets humans, com s’ha pogut constatar després d’un seguit de fets luctuosos i vengonyosos, mal investigats i sempre encoberts, que inclouen suposat suïcidis, denúncies per maltractaments, incomunicació, desatenció sanitària, indefensió legal… tots ells convenientment amanits amb el racisme i la xenofòbia tradicionals (que potser seria millor dir-ne aporofòbia, ja que es tracta de l’odi als pobres traduït en repressió en una ciutat que es vanta de cosmopolita i de rebre visitants de tots els orígens possibles). S’ha fet palès que els CIE són pitjors que una presó ordinària: al CIE de la Zona Franca fins i tot hi han perdut la vida un grapat d’interns que es deien Alik, Idrissa, Jonathan, Mohammed… i no sabem de cap investigació seriosa dels motius ni de iniciatives per evitar-ho.

Sembla que l’única solució a aquest malson és el tancament definitiu dels CIES, i en primer lloc, el de Barcelona, que ara està temporalment tancat per fer-hi “obres de millora” (!). Els aires de canvi que han arribat des de les passades contesses electorals a la ciutat de Barcelona i també al conjunt del Principat, han de servir per resoldre aquesta nafra de la nostra societat que contradiu el principis de la dignitat i la igualtat de les persones i és incompatible amb els valors de l’esquerra i amb tot els que es proclama per fer el “nou país”. La candidatura Barcelona en Comú, que té el govern municipal de Barcelona, podría abordar una solució amb el suport de la CUP i ERC: ja no tenen excusa per no proposar un acord de tancament del CIE i plantar cara al model social de repressió i control que imposa la UE, donant exemple positiu d’acollida i integració social.

Però la millor garantía que podrem acabar amb aquesta vergonya a casa nostra és la participació massiva en el moviment que lluita des de fa cinc anys per tancar els centres d’internament (la “Campaña Estatal por el Cierre de los CIE”) on hi participen grups d’acció i ONG d’arreu de l’Estat. Justament se n’acaba de celebrar la cinquena trobada estatal a València els passats dies 5 a 7 de Desembre, amb debats i tallers per organitzar millor la lluita en àmbits tals com la comunicació a les xarxes, la desobediència civil, els grups de suport i acompanyament, etc. i s’han marcat línies de treball contra els macro-vols de deportació (incloses les deportacions immediates, que ni tan sols utilitzen els CIE i es produeixen en menys de 3 dies) i també per ampliar el ressò de les denúncies de la situació als Centres, per no deixar les vulneracions de drets sense resposta.

El quadre repressiu de l’Estat contra les persones migrants té quatre centres d’intervenció: les fronteres del Sud en coordinació amb Marroc, les batudes locals de les policíes locals i autonòmiques, els vols de deportació ja pressupostats i contractats amb Air Europa i la xarxa de Centres d’Internament. Respecte a tots quatre hi ha previst un calendari de mobilitzacions durant el 2016, que inclouen accions tant a Ceuta i Melilla com a ciutats del Nord del Marroc i una setmana de mobilitzacions descentralitzades a mitjans de Juny. Ara hi ha més informació i la xarxa de contactes de la campanya aconseguirà elaborar i publicar informes detallats i precisos sobre el drets humans, el CIE i el pà que s’hi dona, reblant el clau dels avanços que s’han fet els darrers anys en la visibilització d’aquest drama humà i dels seus responsables, que s’emparen en la Llei d’Estrangeria per mantenir aquestes pràctiques repressives.

Amb aquesta campanya i tot el treball continuat s’han creat les condicions per marcar com a objectiu el tancament incondicional dels CIE. A més de la sensibilització de la societat, hi ha disponible l’auto de la jutgessa de control del CIE de Canàries (a Barranco Seco) que recull l’incompliment dels reglament de funcionament i règim interior per part del Ministerio de l’Interior, detalla les vulneracions succesives de drets, la manca de personal i de medis – ni locutoris, ni sala de visites, ni privacitat amb l’advocat, ni atenció sanitària, ni respecte a les dones internades (tots els policies són homes, no hi ha ni compreses…), ni prou intèrprets- Davant la pura indefensió dels immigrants, demostrada oficialment, Interior ha quedat en evidència i reconeix incompliment de la legalitat als CIE (tots ells s’assemblen al de Canàries) i és hora de reclamar-ne el tancament definitiu.

A Barcelona la campanya continua i les 180 entitats i organitzacions que donaren suport a la manifestació del 20 de Juny tornen a cridar al conjunt de la població per que es mobilitzi amb l’objectiu que no es torni obrir el CIE de la Zona Franca (que te la re-obertura prevista pel Febrer). El mes de Gener serà decisiu per impedir-ho des de el carrer i des de l’Ajuntament. Una victòria a Barcelona demostrarà que es poden tancar els centres, com a Grècia, i trencarà la política repressiva de l’Estat.

El 30 de Gener: Judici Popular al CIE de Barcelona, engegant un seguit d’accions continuades fins a l’estiu.

Es pot rebre informació de la campanya a las xarxes socials (#CIEmaiMes) i participar a les activitats de la Plataforma Tancarem el CIE escrivint a info@tancaremelcie.cat

Mobilitzem-nos contra aquesta xacra repressiva! Desmuntem els CIE!

Toni (Xarxa Roja – Barcelona)

30-12-2015

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*