“Correscales”, vagues de transport i moviments pel MWC


El “Correscales” va arribar al darrer relleu dilluns 22-2 després de córrer 800 km. en relleus des de Bilbao fins a Barcelona, per denunciar la precarietat i l’abús en que treballen les subcontractes de Movistar i molts treballadors que en depenen (inclosos els falsos “autònoms” que no tenen ni contracte laboral). Han estat dies d’esforç i convivència aplegant suport econòmic per la caixa de resistència i fent una xarxa de solidaritat a viles i ciutats, unitària amb els col·lectius que lluiten per la dignitat laboral i de tota mena. A l’Hospitalet de Llobregat es van trobar davant del MWC (Congrés dels mòbils) que estava blindat de policies i segurates i van obligar a continuar cap a Barcelona per la vorera. A dinar al Centre social Okupat de la nova Rimaia i a la tarda manifestació al Pg. de Gràcia amb sindicats alternatius, grups de suport i representació de lluites contra les retallades com la sanitat i les pensionistes. Va acabar a Pça. Catalunya davant les oficines de Movistar que ja varen ser ocupades l’any passat pels treballadors de les contractes en lluita contra unes retribucions de misèria.

El precedent del Correscales es la gran vaga de 2015 que va acabar per esgotament sense assolir els objectius però amb un positiu balanç d’unitat entre persones de moltes empreses amb un explotador comú i amb el suport de les forces polítiques d’esquerra al Compromís de les Escales (BeC, CUP i ERC). Fins i tot Ada Colau va visitar-los per donar suport després de les eleccions, el 29 de Maig. L’Acord era per suspendre i no renovar cap contracte amb Movistar, com el que dona servei a l’Ajuntament de Barcelona, fins que es satisfessin les demandes del tècnics i operaris plantejades a la vaga. D’això fa deu mesos i el Consistori encapçalat per Ada Colau ja l’ha incomplert: ha prorrogat sis mesos el contracte de Telefònica i ho tornarà a fer a l’estiu un cop més (al menys fins que tingui un nou Pla de servei, on s’haurà de veure si hi haurà la dignitat dels treballadors com a requisit…).

Barcelona en Comú s’ha trobat amb el MWC, un negoci massa gran i unes pressions massa fortes del capital com per no definir-se. No es pot viure de bones intencions i surant per damunt de les contradiccions socials. Les vagues de Metro i autobusos de TMB han posat Colau en evidència. S’ha posat al costat de la gestió fosca de TMB i ha donat suport a una direcció que tenia encallat el conveni després de sis mesos de negociacions on la principal reivindicació era estabilitzar els contractes temporals. Colau va declarar que la vaga era “desproporcionada i injustificada” i va haver de baixar a la realitat i empassar-se el principi de “no negociem si hi ha mobilitzacions convocades”. Res a veure amb el que deia el 15 de març de 2014: “aconseguirem abaixar les tarifes, farem fora la màfia de TMB..”. Abans volia els vots obrers, ara busca el suport burgés al seu Consistori però no ha quedat bé amb uns ni amb altres: la dreta l’acusa d’imprevisió i deixadesa a l’hora de prevenir el conflicte. El Comitè de Vaga i la CUP han criticat la posició de l’Ajuntament de Barcelona que amenaça amb apujar les tarifes i no vol enfrontar-se als directius de TMB amb altes remuneracions, mai publicades. Els treballadors de TMB, que tenen el sou congelat des de fa 4 anys, han estat qualificats de privilegiats i insolidaris amb els aturats per posar el risc el MWC amb la seva acció … A més de l’alcaldessa, la premsa els ha collat i censurat, no han faltat peticions de “regular” les vagues o de prohibir les dels servis públics. Però l’Assemblea del Metro ha mantingut ferma els dos dies de vaga i el dens trànsit urbà ha reflectit la protesta, fins i tot quan la Generalitat ha augmentat els serveis mínims fins al 65% adduint l’excusa de la contaminació de l’aire. La manifestació del 22 (amb suport de CGT, COBAS, COS …) va mostrar la voluntat de continuar la lluita més enllà del MWC.

Els autobusos de TMB van fer també vagues parcials els dies 23 i 25; el 26 va aturar el Servei de RENFE en reivindicació de seguretat contra les agressions que pateixen.

El MWC ha estat un catalitzador de la protesta d’altres moviments com l’Assemblea Groga (ensenyament contra les retallades)i la Plataforma Stop Pujades que, en defensa del servei públic de transport, per tornar a les tarifes de 2013 i per tarifes socials per als sectors vulnerables, van fer noves concentracions i aturades del servei el dimecres 24-2, augmentant qualitativament la pressió sobre tot a les línies usades pels congressistes del MWC. Van fer 45 minuts d’aturada al FFCC de la Generalitat i 15 minuts de parada a la L-9 Sud, a més d’obrir les portes a moltes estacions amb el suport de Iaioflautes, estudiants i col·lectius de barri. Hi van haver persecucions i identificacions que poden acabar en sanció, però la lluita no s’atura.

I per primer cop hi ha hagut convocatòries alternatives i debats per combatre la nova religió tecnològica que, al voltant del mòbil i de nous ginys sofisticats i medis de control social avançats pretenen superar la crisi i les contradiccions. A la Universitat de Barcelona s’ha celebrat el I Congrés de Sobirania Tecnològica i a l’UPC el Mobile Commons Congress amb propostes en positiu per un altre model social i de ciutat. Des de SETEM fins a grups llibertaris s’han convocat conferències i tallers de programari lliure (Mobile Social Congress), de crítica social i denúncia dels negocis bruts com la mineria del coltan que dessagna el centre d’Africa, actes on s’ha denunciat que hi ha molts més terminals que habitants al planeta i centenars de milions de persones enganxades a comunicacions banals i compulsives o a consumir jocs addictius, tot per aconseguir que grans multinacionals com Apple o Google tinguin beneficis astronòmics -i gairebé sense pagar impostos-.

L’any que ve el MWC tornarà a Barcelona, els empresaris esperaran tancar grans negocis i els hotels voldran fer l’agost altre cop a l’hivern amb preus exorbitants. Que prenguin nota que no poden fugir de les contradiccions i els conflictes socials que genera el sistema. Ja sabem que, a més de realitats virtuals, cada cop més la tecnologia al servei del Capital facilita la precarització i la destrucció de llocs de treball: els companys del Correscales ens ho han recordat i han assenyalat la via per combatre-ho, la unitat i la solidaritat.

27-2-2015

Toni (Xarxa Roja – Barcelona)

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*