Cargols a la muntanya


Seguim i seguim els caragolins, pujant la muntanya, de ruta en ruta, aquesta vegada per les terres de l’Alt Gaià.

Som ja cada cop més, el grup del Cargol Veloz creix de la mateixa manera que avança un cargol, a poc a poc però sense pausa i amb pas ferma, aquesta vegada la ruta va ser més complicada sobretot per la pujada muntanya amunt, també podria ser que com no portava el calçat adequat recordo casi totes les pedres que em vaig clavar a la planta del peu.

Vam arribar fins al cim del Montagut, per les seves característiques geogràfiques, va ser on duran l’edat mitjana en l’època de la conquesta cristiana de la regió es va construir un castell que formava part de la xarxa de fortificacions per evitar les incursions dels musulmans provinents del sud i vam poder gaudir d’unes fantàstiques vistes de les ruïnes que quedaven d’aquest castell des del capdamunt de la muntanya.

També ens vam aturar davant d’una església, recordo que el que ens vam trobar just a les escales era un bon grapat d’abelles mortes. Aquest va ser un dels moment en els que tots ens vam parar per fer l’esmorzar de mig mati, és una altre de les característiques d’aquest grup de caminants, no és només fer esport a la natura també és conèixer l’impacte de les persones en el medi ambient i l’entorn i sobretot és per la possibilitat de poder escoltar les histories i les experiències dels més grans.

Aquestes poden ser histories de tots tipus, des de com és el dia a dia de les diferents persones que caminen al teu costat o per altra banda com van ser les seves vivències de joventut, que encara que no ens ho sembli als joves d’ara tothom ha tingut aquesta etapa a la seva trajectòria vital, el cas que em vaig quedar d’aquesta excursió va ser el relat de com es vivien les assemblees a Barcelona en el tardo franquisme i la transició.

Només per acabar, m’agradaria dir que la pujada a la muntanya i després la baixada és com una metàfora gràfica de com pot ser de tortuosa l’existència i de la gran quantitat de pedres que et pots trobar en un sol camí.

Després d’haver-me posat profund, només dir-vos que ens veiem a la pròxima caragolins.

El Xiquet del Pa

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*