El Cargol Veloz al Castell d’Escornalbou


Torna una altre sortida del Cargol Veloz, aquesta vegada vam anar per Duesaigües, fins al castell d’Escornalbou, va ser una sortida marcada pel mal temps, ja que tots estàvem pendents de si començava a ploure o no, va haver-hi moments que va plovisca, però a part de quatre gotes no va fe res més, tot i que les pedres relliscaven bastant.

L’excursió va començar pel poble de Duesaigües, en el qual vam poder veure uns antics ponts que servien alhora pel tren per dalt i per les persones en un segon nivell sota. Com el company ens va explicar van ser bombardejats durant les incursions aèries de l’aviació feixista, es podia veure clarament com s’havien reconstruït en part.

A mesura que anàvem pujant, aquesta vegada la pujada va ser bastant suau, perquè gran part del camí estava asfaltat, just al contrari quan vam baixar, eren antics camins que estaven fets de terra premsada però a causa del desgast del temps només quedava el paviment de pedra i era molt relliscós a causa d’estar mullat. Un altre relat de quan pujàvem pel camí ens vam parar en una petita font, va ser quan el nostre estimat guia ens va explicar com havien obligat als habitants del poble a fer noves canalitzacions i així privatitzar el consum d’aigua connectant-lo amb la xarxa general, és un altre exemple del que ja havíem vist en altres excursions, com el sistema acaba mercantilitzant-ho tot sense deixa ni el racó més amagat en les muntanyes.

Quan vam acabar la pujada fins al castell i vam mirar des de dalt de la muntanya, no vam poder veure res de tan emboirat que estava, fins i tot quan vam pujar al mirador semblava que estiguéssim dins de la boira.

En referencia al castell cal dir que és una propietat privada i com a tal no es pot visitar si no pagues una entrada. Tot i dir-se un castell en realitat era un monestir convertit en residencia d’un burges que el va adquirí en el procés de desamortització de les terres de l’església.

I per acabar vam baixar pel camí relliscós que he esmentat abans, en aquesta ultima sortida en ha permès conèixer molts relats de diferents èpoques de la zona que hem pogut gaudir gràcies als nostres companys que ens porten d’excursió cada mes i també per la riquesa cultural i patrimonial que disposem tan a prop de casa, llàstima que sigui considerat una mercaderia, només a l’abast dels compradors quan hauria de ser accessible al poble perquè el pogués utilitzar i gaudir.

El Xiquet del Pa

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*