La dona treballadora i la memòria històrica


En aquest número dedicat a la dona treballadora, ens centrarem en un dels actes que es fa a la ciutat de Tarragona sobre el trasllat de les dones que es trobaven presoneres e l’edifici del l’antic Pretori, la presó dels Pilats, fins al convent de les Oblates, que es va realitzar el 28 de gener. Aquest acte es fa per reivindicar la memòria històrica de les dones represaliades per derrota del bàndol republicà o roig.

En aquestes línies, examinant el acte, tracarem el tema de la dona treballadora relacionat amb el de la memòria histórica. Per aquesta raó abans de parlar de l’acte en si és necessari contextualitzar els fets que es pretenen recordar.

Per entendre el trasllat de les preses explicaré com van acabar en aquesta situació. Quan va finalitzar la guerra civil amb la victoria del bàndol feixista es va imposar en tot l’estat la repressió de l’oposició al nou règim que s’havia començat duran la guerra en els territoris on havien triunfat des del primer moment els colpistes. Aquesta repressió es caracteritzar per ser sistemàtica i exemplaritzant amb els vençuts, aixó es veu en que a part de reprimir a les persones que havien tingut responsabilitats de direcció en l’exèrcit, les milicies, les institucions o els comites revolucionaris i de base que es van estreucturar en la zona republicana també és va reprimir a moltes persones per qüéstions com ser militants d’una organització política, sindical o d’altre tipus que s’havien mantingut lleials a la república o havien participat de l’intent revolucionari a la reraguarda republicana.

Ara ens centrarem en els fets de la jornada en si i després veurem algunes consideracions. La representació consistia en l’episodi que es va viure a Tarragona al poc d’acabar la guerra i una de les presons improvisades pel régim, que era la torre del Pretori, on es van tancar a represaliats que venien de to l’estat, es va quedar petit i es va decidir per part de les autoritats feixistes traslladar a les dones a una altre presó improvitzada que era el convent de les Oblates on estarien custodiades per les monges del convent. La representació va començar a les sis de la tarda, ja que en el fet real van ser traslladades duran la nit, van ser un total de 150 dones.

Quan es va acabar la representació es va fer una explicació del que va suposar la estada de les dones en aquell convent, que va ser a càrrec de la catedràtica de la URV, Montserrat Duch que va relatar com les dones que es trobaven tancades en aquell espai, eren des de dones que havien estat militants a dones que havien estat tancades perquè els seus marits havien estat militants, combatents o senzillament simpatitzants de la república o de la revolució. També va fer referència a les altres dones que van ser tancades acusades de prostitució.

Un cop exposat l’acte en si és necessari profunditzar en alguns dels aspectes que reflexa aquest fet de la historia local i que en part és representatiu de com el régim considerava la figura de la dona. Primer cal destacar que alhora de prendre represalies contra les dones, la dictadura ho feia des d’un punt de vista patriarcal i de classe, aixó es pot veure alhora d’empresonar a les dones en un convent on les seves guardianes eren les monges, unes altres dones casades amb el Senyor, eren les encarregades de custodiar-les i de fer que s’arrepentissin de la seva mala conducta com a ideal de dona cristiana que defensava el relat oficial de la dictadura.

En el cas de les prostitutes també s’ha d’entendre des de aquesta optica patriarcal, ja que moltes d’aquestes dones, no eren acusades de prostitució exactament, sinó que el concepte era delicte contra la moralitat. Dins d’aquesta categoria legal poden cabre molts aspectes contraris a la moralitat, un exemple d’aixó es troba en una observació que s’han fet per par dels que han estudiat materials com les fitxes de detenció en els quals una dona podia ser tildada de puta pel senzill fet de portar pàntalons.

Però una qüestió que és fonamental per entendre els aspectes espècifics de la repressió sobre la dona, dins de la repressió que hi va haver-hi sobre els vençuts en general i que malauradament no es va tenir en consideració alhora de preparar l’acte que l’hagués fet molt més enriquidor, va ser tota l’experiència que van tenir les dones, sobretot les dones treballadores i de les classes populars duran l’esclat revolucionari que es va donar a la reraguarda republicana que va comportar que la dona estés a la vida pública com un subjecte actiu i concient en la presa de decisions, això es pot veure com les dones van tenir un paper molt rellevant duran la revolució ja fos sent milicianes, treballadores a les fabriques recuperades, en els comites revolucionaris locals, entre d’altres. Aquesta experiència va suposar per a la dona treballadora, així com a la resta de la classe obrera i les capes populars, una presa de conciència de la seva capacitat transformadora i superadora de la realitat existent que va portar, amb totes les seves limitacions i contradiccions, a lluitar per construir una societat millor, en un moment en el qual la burgesia de l’estat espanyol, amb la complicitat de les burgesies periferiques, la catalana i la basca, aliant-se amb el feixisme internacional i el silenci dels països liberals, atacava amb tota la seva força.

Tots aquests aspectes s’han de tenir en comta per entendre la repressió posterior, pel franquisme era necessari arranca d’arrel tot aquell bagatge aprés per les dones lluitadores en aquella lluita heròica contra la reacció, per aixó els càstigs exemplars per tal d’esborrar tota aquesta experiència s’oblidés i no fos qüestionat el sistema capitalista i el model patriarcal.

Per acabar, el franquisme va fer tot el possible perqué desapareixes el record de la lluita de la dona treballadora durant els quaranta anys que va durar, en la transició per part de l’esquerra i les forces que es deien revolucionaries no es va fer l’esforç suficient per recuperar aquesta experència i el seu record i els que ens trobem avui hem de tenir mol clar que significa recuperar la memòria històrica ja sigui el tema de la dona treballadora o qualsevol altre.

 

El Xiquet del Pa

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*