La ciència, qüestió d’experts?


“Deixem parlar als experts!” ‘Es una idea repetida desde tertúlies radiofóniques, una barra de bar o els passadissos del Congrés del diputats. Aquest nou vestit de la tecnocràcia, promou una dictadura dels experts o “govern dels millors”, ja que segons aquestes tesis els mals de la societat són fruit d’una mala gestió.

Si la ciència és la principal font de coneixement, no seria millor – ens diuen – que seleccionèssim les persones més preparades entre totes les disciplines científiques, i el “bon govern” quedés a les seves mans?

Aquesta idea, gens innocent, i que deu ser refusada, és un missatge que es repeteix especialment en els moments, com els actuals, on les contradiccions del sistema creixen i impulsen noves formes del capitalisme.

La recerca científica ha fet estudis que demostren precisament el contrari. Per a pendre una elecció en un problema on hi ha incerteses, si la decisió és pren de manera col·lectiva per un grup de persones, que no són particularment especialitzades en l’assumte, el resultat és millor que si aquesta elecció és pren només per un grup d’experts, el que s’anomena “la sabiduria de les masses”.

Tenim exemples reals, com les decisions dels experts que van aval·luar els riscos de la instal·lació d’un magatzem de gas natural davant les costes d’Alcanar i Vinaròs, amb els greus problemes i costos económics ( assumits per la classe treballadora a la factura del gas), o en un altre camp la supervisió de la comptabilitat de les entitats bancàries per els “experts” del banc d’Espanya o la Comissió del Mercat de Valors, que durant anys no va detectar el penós estat dels comptes, i que va facilitar la conseció d’un enorme crédit a fons perdut, (coneguts vergonyosament com “rescats”) que va apuntalar el poder financer enfront els treballadors.

El que voldria senyalar, és que la ciència ha estat i és intrumentalitzada. En la mesura que un coneixement científic abandona el seu vessant més acadèmic i es busca una aplicació més practica, és converteix en un problema social, i la seva solució és política. Malauradament, en el context actual l’instrumentalització és a favor de la classe dominant, i així per a la majoria de gent no trobem solucions a problemes molt greus com la crisi alimentària, canvi climàtic, contaminació …

Tenim per tant el deure i l’esperança, d’aconseguir una nova implementació de la ciència per a ajudar a superar el model actual de societat. Ara bé, si reflexionem sobre la ciència mateixa, no és aquest un camp que internament és regula a través d’experts en les seves diferents disciplines? Considero que hauría d’haver una revolució democràtica a la ciència, en el sentit més radical de la paraula. No es tracta de sotmetre a votació el valor de la constant gravitaròria. La funció de l’investigador és molt important, i requereix d’una independència i llibertat. Així com el métode científic per a la recerca del coneixement.

El que caldria és una col·lectivització del procés sencer d’investigació científica. Començant per la destinació de recursos per a un o altre projecte d’investigació. També en la valoració de la feina dels científics, i encara més important en l’aplicació dels nous descobriments i tecnologies. Volem un exemple? Els nous usos de la robótica i la inteligència artificial. Novament la creació de nous mercats, està enfortint els amos del capital, enfront els treballadors i treballadores.

Una democratització de la ciència seria un pas cap a una major divulgació dels coneixements científics, però també podria donar pas a noves formes d’investigació, que són molt necessàries. L’actual moment de crisis no és aliè a la investigació científica. Tenim problemes de replicar experiments, que posen en dubte milers d’articles publicats i revistats. El que era un mitjà (les publicacions científiques) és transforma en un fi en si mateix, creant greus problemes al propi procés d’investigació.

Els científics han de baixar de la seva torre de marfil, abans que les esquerdes que ja es veuen els enterrin entre les runes. Com a treballadors i treballadores igual que la resta, trobaran en la classe treballadora el seu suport per aquesta desitjada democratizació de la ciència, i les majors possibilitats de realitzar la seva feina.

 

Virgili Zulueta

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*