Un altre 1 de maig


Quín debat ? Quines perspectives ?

Aquest passat 25 d’abril en el marc de l’organització del Primer de Maig, es va organitzar un acte a la sala de graus de la facultat de lletres, per debatre el treball i rol dels sindicats i les perspectives. El montatge de l’acte va estar a càrrec del sindicat COBAS, convidant a la resta de col·lectius que estan organitzant-se per reivindicar el dia de la classe treballadora.

Abans de centrar-nos en l’acte en si. Considero que és necessari fer un comentari sobre la situació previa, és a dir, quan es va organitzar. Com he dit aquesta xerrada es va organitzar en el marc de la preparació de la marxa del Primer de Maig. Els impulsors van exposar-ho a la resta de col·lectius que s’estaven organitzant. Però el dia del acte es van decidir no venir.

Això va comportar que s’hagués de canviar el cartell de l’acte al últim moment.Per una altre banda em sorpren, que molts d’aquests col·lectius. Defensant els espais de debat i reflexió i críticant l’espontaneisme[1], no hi assistissin cap dels seus membres de Tarragona. No deix de resultar contradictori que es reclami obrir espais de debat i quan un altre col·lectiu n’obre un no s’hi doni suport.

El problema d’aquest comportament es que podria donar peu a pensar que menters molts s’omplen la boca sobre la necessitat de la unitat de tota l’esquerra que es diu anticapitalista. En realitat s’esta instrumentalitzant un discurs per fins partidistes.

Passant a l’acte en sí. Les intervencions que van començar van estar a càrrec de membres de les següents organitzacions: COBAS, CGT i Amigos del Che. Els discursos que es van fer són ja bastant coneguts, per als que porten anys movent-se per aquests cercles de l’activisme i els col·lectius anticapitalistes. Per una banda no hi va haver-hi prou autocrítica, ja que es considerava que s’havia fet tot el que es podia per fer que la gent es mogués i la gent no es movia.

Concretament es va exemplificar amb els estudiants, que ni tan sols es van acostar ni per curiositat. Es deixava caure que era culpa dels estudiants i dels treballadors de no venir. En canvi, no es plantejava de forma seriosa i profunda per quina raó no havien vingut ni treballadors, ni estudiants a l’acte. Pot ser perquè el projecte que les propostes, estaven totalment allunyades de les seves realitat i problemàtica o directament no hi havia cap projecte sobre la taula.

Un altre punt es que va sortir el tema de la robòtica duran la xerrada. I alguns dels presents a l’acte, el discurs que van exposar era que la nova maquinaria suposaria una perdua de molts llocs de treball. Però amb un to toalment derrotista que no es pot lluitar contra la robòtica perquè suposaria que els nous robots podrien substituir totalment als treballadors. Aquesta postura resulta ser enganyosa perquè no té en comte la importància central de la força de treball de l’èsser humá com a única forma de produir valor. Ja que la màquina per molt sofisticada que sigui, no pot generar valor com el treball humà, a més no hem d’oblidar que totes les màquines són creades pels èssers humans.

Per aclarar aquest tema de la robòtica, és cert que és una nova ofensiva del capital, que per acabar amb aquesta crisis que sofreix. Intenta fer-ho amb aquest salt qualitatiu que és la quarta revolució industrial, com se’l està dient. Això comporta nous reptes per a la classe treballadora, com ho va ser la màquina de vapor a la primera revolució industrial. Però caure en el discurs sobre que els robots substituiran als humans no deix de ser un discurs que porta a la confusió i a l’engany.

Arribant al que va ser més interessant de la trobada va ser quan va quedar patent que hi havia dos postures clarament diferenciades. Per una banda la que era majoritaria que consistia en una visió derrotista i queia en una autojustificació per seguir fent el mateix. I per una altre banda la postura que defensava el company d’Amigos del Che, recalcant que la causa de que no haguessin vingut treballadors i estudiants era presisament perquè la militància o havia fet una reflexió sobre la seva manera de fer política. Sense tenir en comte la formació ideològica, la forma espontanea de respondrà al moviment dels treballadors.

Com a conclusió, tornant sobre els temes que s’han exposat: Primer amb el tema de la robòtica, resulta una mica decepcionant que s’hagi adoptat aquest discurs que no fa res més que crear confusió i en definitiva acaba defensant una posició que en essència és reaccionaria per par de figures conegudes del sindicalisme, com ho són José Estrada, Manuel Bravo entre d’altres. Segon que per partd’algunes organitzacions, es tingui un discurs en defensa del debat i la reflexió i a la hora de la veritat es decideixí no participar en espais que han estat impulsats per altres. Tercer, tot i la necessitat de impulsar espais de debat i discusió per la militància i les organitzacións, quan s’aprofita aquest tipus d’iniciatives, només per que el discurs per part dels organitzadors, sigui només una autojustificació de la pràctica que s’ha estat fent fins al moment i un cop fet es continua exactament com abans sense autocrítica. Aquest últim punt és fonamental, perquè sinò es cau en unacontradicció, per una banda s’organitza un debat però per l’altre banda és justifica una pràctica que s’ha demostrat ineficaç alhora de construir.

Tot i això és totalment necessari que s’impulsi un veritable espai de debat i discusió que serveixi per construir una linia política de mínims per a les organitzacions anticapitalistes que permeti a la classe treballadora i als pobles aconseguir alliberar-se del capitalisme.

 

Antoni Quart

 

 

  1. http://www.endavant.org/tanyada-14-crisi-estrategia-programa/

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*