Les institucions en la supérficie amaguen la lluita de classes subterrània

By Carme Ribes Moreno [CC BY-SA 3.0 (https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0)], from Wikimedia Commons

La burocràcia, una qüestió que està molt present en el nostre dia a dia i que en aquest sistema capitalista compleix una funció concreta, amb diferents manifestacions. Nosaltres ens ocuparem de la part al nivell de ciutat. En altres paraules, veurem com es la seva forma en l’ajuntament.

Concretament ens fixarem com es desenvolupa el procediment del plenari municipal del 29 de maig. No ens perdrem en comentar els diferents temes que es van tractar, sinò en l’essència. És necessari que ens fixem en l’organització i el procés, que permeti veure com és un instrument dissenyat per servir als interessos d’una classe, de la burgesia.

Començarem per un aspecte del plenari que deixa patent com les persones, i més concretament els treballadors, juguen un rol passiu: Primer, el plenari es realitza a primera hora del matí, a les nou i dura quatre hores. Tots sabem que la inmensa majoria persones, no disposa del temps, ni la disponibilitat per assistir-hi. Segon, l’organització de les mesures que es voten, no estan exposades de manera que la majoria de persones ho puguin entendre amb claretat, sense la explicació dels regidors de turno. Tercer, com es tracta d’un sistema representatiu, cap persona que pogués assistir pot intervenir en el procés. Quart, seguint amb el sistema representatiu, no es pot demanar explicacions als representants dels partits per les decisions que prenen.

Aquestes són les principals característiques, que s’han de recalcar de com funciona la institució. Que com hem dit abans fomenta que les persones adoptin un paper passiu en la política. Com si fos una qüestió molt complicada, que s’hagués de dur a terme per uns pocs que resolguin els problemes de la majoria. Una altre qüestió, més perversa, seria que el que realment procuren evitar el funcionament d’aquestes institucions, en aquest cas de l’ajuntament, és que realment les persones, concretament els que sóm treballadors, ens governessim nosaltres mateixos i ens organitzessim per gestionar tots els aspectes de la nostra vida col·lectiva.

Que el funcionament de les institucions sigui així, no es donà perquè si. Té una lógica amb un desenvolupament històric, que no desenvoluparem aquí, degut a la seva extensió i complexitat. Ens centrarem només en la lógica, que respon als interessos de la classe que crea i controla les institucions, que estant en el capitalisme és la burgesia.

Si ens fixem bé com funciona els procés, la població i sobretot els treballadors, només intervenen quan voten per escollir el que serà el gestor. Un cop fet això es veu com les pràctiques de la institució no disten molt, per no dir que funcionen igual, de les empreses privades. Ja que tot el que es va veure en el plenari està ja condicionat pels pressupostos, on la major partida és de dos milions d’euros destinada a pagar el deute de l’administració.

Per tan, si la institució respon als interessos de la burgesia, els quals són mantenir el poder i mantenir explotada a la classe treballadora que permet la reproducció i valorització del capital. La burocracia, desevolupa aquest paper.

Això és el que es veu en la superficie i que en aparença, es veu molt tranquil. Sota de tot això es desenvolupa en moviment la lluita de classes, atravessada per la contradicció entre capital i treball. La lluita cootidiana que es manifesta de diferents maneres en funció del lloc, el moment i l’espai on es donà.

Com bé hem dit al principi, els que són treballadors no tenen temps d’anar ha escoltar al plenari, o directament ni temps de preocupar-se si es fa o quan és. Precissament perquè com a treballadors estem obligats ha vendre la nostra força de treball per poder viure. Mentrestant les institucions burgeses gestionen els recursos per a la classe que serveixen a equenes dels treballadors.

Ara bé, com hem dit, la lluita de classes atravessa totes les esferes de la societat, també les institucions, com aquest cas l’ajuntament. En aquest aspecte també hem de tenir en comte, que tot hi haver-hi dos classes que condicionen aquesta lluita, burgesia i treballadors. Cada classe no és un bloc monolític, ja que dins de cada classe hi ha fraccions amb interessos diferenciats, que provoquen contradiccions i friccions. Si ens fixem en la burgesia, hi ha la gran burgesia i la petita burgesia o en funció del sector econòmic que pertany cada burgesia tindra interessos diferenciats d’un altre sector.

Les institucions en un marc parlamentari, estan precisament per tractar de gestionar els interessos de les diferents fraccions burgeses. Que totes tenen uns en els quals concideixen, però n’hi ha d’altres que són diferenciats en funció del sector al que pertany cada una de les fraccions.

El propi funcionament del sistema parlamentari permet que la classe treballadora pugui impulsar una una opció que entri a les institucions. Hem de tenir en compte que tot el que hem vist fins ara ens ha de fer reflexionar de quins perills comporta això. Precisament el disseny de les institucions parlamentaries burgeses està fet per desestructurar una candidatura de la classe treballadora si no té clara la naturalesa de la institució.

Una altre cosa que es pot veure en el plenari de l’ajuntament, on ara mateix hi ha una formació política, que es defineix com anticapitalista i rupturista entre d’altres adjectius que es posa. Sembla que els seus representants no són o no volen ser conscients de la naturalesa del lloc on es troben. Ja que es comporten com un partit més de la burgesia, defensant amb el seu discurs que l’ajuntament hauria de fer una cosa, destinar una partida de diners a tal projecte. En definitiva dient que des de l’ajuntament s’ha d’impulsar l’organització popular.

El problema d’aquesta pràctica, en essència reformista, es que porta a un camí sense sortida que provocara que moltes persones que havien dipositat les seves il·lusions en aquesta opció es quedin desmovilitzades i desencantades, cosa que al final afavoreix al sistema.

En conclusió, la burocràcia de les institucions burgeses, en aques cas de l’ajuntament. Responen als interessos de la classe dominant, de la burgesia. Malgrat que ens diguin insitentment que són de tots, perquè com hem vist estan fetes per ofegar les aspiracions populars que busquin en elles la solució als seus problemes. Per tan, quan s’entra en les institucions s’ha de tenir clar on s’entra i amb quin objectiu.

I el que és fonamental que les uniques institucions útils per als treballadors, seran les que nosaltres mateixos inventem sabent que han de ser diferenciades de les burgeses alhora de funcionar, pertan evitant la tendència burcràtica. Ara que d’àqui poc es conmemorara el centenari de la revolució rusa em sembla pertinent rescatar una frase que vaig escoltar fa poc de Lenin, que deia que el govern de l’estat l’havia de poder portar una cuinera. Fent refàrencia a que l’estat dels treballadors habia de poder ser potat per les pesones més humilts.

 

Antoni Quart

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*