Treball i societat davant la revolució tecnològica (1)


La tecnologia s’aplica a la societat i als processos productius de manera constant i, de tant en tant, hi veiem salts qualitatius, anomenats “disruptius”. Fa uns vint anys va passar una d’aquestes innovacions: un conjunt de coneixements i tecnologies pre-existents (els protocols de comunicació d’Internet, els avanços en robòtica i llenguatges d’intel·ligència artificial, la banda ampla sobre telefonia… van facilitar la implantació del cercador Google i amb ell -que té uns algoritmes en continu desenvolupament i també molts serveis competidors- es va posar el potencial de la biblioteca global de manera fàcil i a l’abast dels dits de qualsevol amb accés a la xarxa. Un fet aparentment senzill va multiplicar les possibilitats d’accedir a fonts desconegudes convertint qualsevol pantalla connectable en una porta a l’immensa barreja de botiga global, dipòsit de continguts digitals i abocador universal d’escombraries i banalitats -tot plegat un reflex i una metàfora de la societat mateixa que ho genera-. Avui estem tan acostumats a usar-lo que ens sembla que no en podríem prescindir, deixant de banda que, de fet, no ens ensenya exactament el que busquem sinó filtrat i “prioritzat” segons criteris i interessos comercials que no controlem i que són el negoci de l’empresa del cercador .

Aquestes mateixes tecnologies, la robòtica, la intel·ligència artificial i les comunicacions digitals, estan generant canvis decisius al mon del treball que afectaran al conjunt de les relacions socials que coneixem. Ho palesa el valor en borsa de les empreses tecnològiques que ja capitalitzen més que les grans petrolieres i els monopolis industrials tradicionals. Continuant amb la esmentada Google, s’ha anunciat que ha adquirit vuit empreses de robòtica -que ha fusionat en la més coneguda Boston Dynamics- i altres empreses de desenvolupament d’intel·ligència artificial com Deep Mind, posant al davant grans experts en enginyeria, neuro-ciència, teoria de jocs i simulació del pensament humà com Ray Kurzweil i Demis Hassabis. L’objectiu d’aquest negoci és financer i militar, en primer lloc, però el fet de perfeccionar l’auto-aprenentatge de les màquines per superar la complexitat i fiabilitat de pensament humà -com ja s’ha aconseguit en jocs profunds d’estratègia com el Go i els escacs- té un potencial enorme: planteja la possibilitat de la substitució del treball humà per màquines interconnectades, i no tan sols a les feines menys qualificades i reiteratives, com ja passa des de fa dècades, sinó també als serveis personals i les professions liberals.

Ja no és un mal acudit el fet de parlar amb motors de resposta quan truquem als serveis d’atenció de les companyies, registrem incidències, etc. Ja hi ha prototips que escolten i interpreten símptomes de malalties explicats per pacients a distància, aviat haurem de considerar un luxe que ens atenguin metges de carn i ossos…

Som rutinaris de mena, entenem millor el passat que el present i tenim tendència a imaginar un futur lineal que reprodueix mecànicament el que hem conegut. Però ja no és així, no pot ser així, de fet. Mirem algunes dades: la revista “L’econòmic” del 14-05-17 informa que Foxconn, la major empresa xinesa fabricant de mòbils per Apple, Samsung i altres marques, ja ha substituït 60.000 treballadores per robots, més de la meitat de la plantilla. A Corea i el Japó hi ha instal·lats 30 robots per cada 1.000 persones empleades, a Alemanya són 20, als EE.UU. n’hi ha 15, a l’Estat Espanyol n’hi ha 2 per cada 1.000 (uns 30.000 robots en total, dels que 19.000 són a les fàbriques d’automòbils) i creixeran: la OCDE ha calculat un 14% d’ocupació destruïda en una dècada.

Hi ha, doncs, una gran capacitat d’augment de l’automatitizació i s’albira un esdevenidor de substitució del treball humà en els propers anys, quan és previst que la tecnologia madura de les grans empreses industrials envaeixi tots els altres sectors. Ja hi ha previsions d’una destrucció d’ocupació sense precedents, economistes anglesos calculen que gairebé la meitat de la feina es pot automatitzar als Estats Units on milions de llocs de treball estan en via de desaparèixer. A França poden arribar a tres milions en vuit anys… Se substituiran les feines mecàniques i -això es nou- també les persones amb cert nivell de decisió, com els programes de borsa van substituint els “brokers”.

Els impediments tecnològics i de costos que havien retardat el procés durant dècades han estat gairebé superats pels darrers avanços: cada cinc anys dobla la capacitat de càlcul dels ordinadors i es rebaixen els costos d’operació i emmagatzemament (memòries) i de la transmissió de les dades de manera que ja es poden tractar volums ingents d’informació a cost marginal gairebé zero. Neix el negoci del “Big Data” (venda de dades de fluxos comercials obtingudes del comportament dels particulars) i la societat sencera queda immergida i condicionada per la seva dependència dels grans operadors comercials i de telefonia. El magatzem d’Amazon inaugurat al Baix Llobregat, amb dotzenes de robots transportant i distribuint les piles de caixes de les mercaderies és una anticipació a les “fàbriques fosques” que vindran (les màquines automàtiques no necessiten llum ni gaire intervenció humana). Hi ha països més avançats en aquest procés, però en conjunt, ja es pot, tècnicament, automatitzar entre el 40% i el 55% de les activitats productives del mon.

Es pot objectar que sempre el capital s’ha vist empès a augmentar la proporció de capital fix, a impulsar la tecnificació i que això d’ara no és diferent de les revolucions industrials anteriors, quan màquines de vapor, motors elèctrics o amb energia provinent del petroli van acabar amb l’industria artesanal i els antics oficis, facilitant el consum i el transport global: llavors uns llocs de treball van substituir uns altres i el nombre global de persones treballadores no va minvar (tot i que mols no és van poder reciclar i van haver de malviure a la subocupació i en la misèria).

Naturalment, hi ha ara més enginyers, informàtics i tècnics de comunicacions però és evident que ja no podran cobrir mai més el volum nominal de feina humana emprada fins ara; per cada cinc empleats substituïts es crea una feina tecnològica nova (fins que els robots perfeccionin l’auto-aprenentatge per fabricar, implantar i mantenir nous robots, passant de l’agoritmica aplicada a les màquines al “deep learning”). Virtualment, sense necessitat d’intervenció humana… Al sector dels serveis ja s’hi oferta, com senyal de qualitat, l’atenció personal perquè ha esdevingut un luxe i tendeix a mecanitzar-se.

Ens enfrontem a canvis qualitatius. El capitalisme, com a sistema decadent i caduc, ja no pot proporcionar plena ocupació. Les contradiccions acumulades l’empenyen a la destrucció de forces productives i a la guerra de mercats i matèries primeres. Els avanços tècnics i científics no asseguren més qualitat de vida i seguretat al conjunt de l’Humanitat, més aviat al contrari: ja hi ha una generació jove que té una perspectiva pitjor que la dels seus pares. Les institucions de l’imperialisme (la Troika) organitzen arreu el desballestament de l’estat del benestar…

Es legítim doncs preguntar-nos si la revolució digital marca límits insuperables a les contradiccions del capitalisme, precisament perquè accelera i agreuja la contradicció assenyalada per Marx, la tendència a la caiguda permanent de la taxa de guany. Si es tan sols el treball humà el que produeix la plusvàlua, la mecanització massiva substituint el treball humà ens porta a una reducció fatal de la plusvàlua o potser al col·lapse del sistema. En llenguatge vulgar, és el que expressa la pregunta: si ningú tindrà una feina remunerada, qui podrà comprar les mercaderies fabricades per les màquines?

I ens podem fer altres preguntes igualment punyents: si el sistema de pensions és de repartiment i els fons de cotitzacions dels actius ja s’han emprat en pagar les pensions dels treballadors anteriors, com es pagaran les pensions amb l’ocupació tendent a la baixa i amenaçada de desaparèixer?

Amb feines cada cop més marginals i precàries, com pot afectar aquest procés el conjunt de la societat, que ja no podrà estar basada en el treball assalariat com a forma de participació social i distribució econòmica?

A la segona part d’aquesta nota examinaré els plantejaments que s’en deriven sobre el futur del capitalisme i, correlativament, els canvis que es plantegen al moviment per enderrocar-lo.

 

Toni (Xarxa Roja – Barcelona)

30-05-2017

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*