Naixement i mort del Procés: un testimoni


Des de la manifestació del 10 de Juliol de 2010 al 1 d’Octubre de 2017 transcorreran 7 anys. Set anys en els quals he vist molts estats d’ànim en el referent a la opinió política i concretament la qüestió nacional. En aquella manifestació, a la qual vaig assistir, va ser sorprenent escoltar càntics multitudinaris d’independència, i sobretot no veure ni respostes ni queixes d’amics no favorables a una independència de Catalunya. Sí, sempre havia hagut independentistes, però si miràvem uns anys endarrere en segons quin context parlar a favor de la independència era una declaració d’intencions.

Tot coincidí amb les primeres mesures que el govern de Zapatero aplicava per a respondre la crisi econòmica, mesures que destinades a socórrer a la classe burgesa i al sector financer, i a que van causar més acomiadaments i baixada de sous. Al mateix temps, el govern de la Generalitat prenia mesures similars en contra dels treballadors, tot en conjunt empitjorant les condicions de vida. La crisi econòmica, social i política feia que es generessin respostes. Alguns començàvem a anar a manifestacions, xerrades i actes polítics per primer cop, a intentar comprendre que estava passant, si darrere no hi havia causes més sistèmiques.

Gradualment, també s’obria pas un altre missatge. Doncs la crisi de les institucions del règim del 78 monarquia, premsa, Govern Central, i tot el sistema polític aguditzava el conflicte nacional entre Castella – Catalunya, per donar altaveu a la idea de que solventar el conflicte nacional amb la independència era solució també per als problemes socials, econòmics i polítics dels catalans.

De l’època del 15M a l’inici del «Procés» amb la multitudinària manifestació del 11 de Setembre de 2012, guardo un bon record en quant a l’entusiasme que hi havia per a debatre amb familiars, amics i companys de feina que normalment no tenien un interès polític. La qüestió de classe i nacional prenen rumbs diferents. En la part de classe creixent els moviments socials, però no tant els polítics. En la qüestió nacional, també amb un fort component de mobilització i participació popular, són CIU i el seu entorn, qui poc a poc van conduint-lo, subjugant finalment l’interès de classe a l’interès suposadament nacional, culminat amb el pacte CUP-Junts pel SI (2015).

En el meu cas particular, he comprovat una caiguda tant en la participació com en l’entusiasme del procés que culminarà el proper 1 d’Octubre. En quant més clarament ha estat subjugat a la classe burgesa, menys interès ha tingut per a la gent treballadora d’una independència de Catalunya (sobretot per aquells que es mobilitzaren per a una solució als seus problemes socials i econòmics).

Avui en dia torna a ser més complicat xerrar de política a un entorn distés, al treball, etc. No es que les coses estiguin com abans, estem pitjor que a l’inici del procés, però és que s’ha caminat molt per a arribar a un lloc no molt diferent d’on sortíem, i molts necessiten descans. Alguns hem aprés del camí, encara que no haguem avançat massa. Sabem que la qüestió de classe és imprescindible per a la solució del conflicte nacional, i que si des de la lluita de classes no se soluciona la qüestió nacional tampoc es possible capgirar la situació. És moment de tornar al treball de base, i també moment d’estar alerta. En la meva opinió personal, el referèndum del 1 d’Octubre no donarà lloc a un procés d’independència, ni tan sols en el cas d’una alta participació (improbable) i amb un resultat rotund de SI. Temo que ocorri el contrari, a la fi del procés hi haurà un un atac contra el poble de Catalunya, tan social com cultural, aprofitant la posició de força del Govern espanyol.

Al record també ens queda com hi ha molta gent que pot despertar de la seva indiferència política, que la idea d’un nou Estat, de decidir sobre la nostra societat i participar és motiu de felicitat i d’esperança. Perquè potser aquest nou estat podria ser un estat socialista, i el nostre rumb i els nostres somnis mirarien cap a la mateixa direcció.

Virgili Zulueta

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*