2018: Un equilibri inestable


L’univers sempre està en moviment. Energia i matèria interaccionen, produint forces de diversa natura. El desplaçament dels cossos celestials o el moviment del nostre planeta ens afecta, però no de manera esotèrica. Són els cicles naturals: les estacions, els anys, els dies, les marees… processos de diverses escales temporals. Tots els ecosistemes s’adapten a ells, i per suposat també l’ésser hum
Per a poder estudiar els cicles naturals, necessitem caracteritzar-los, mesurar-los. Una magnitud no és gran o petita segons el seu valor, sinó en comparació amb una altra. Per a poder fer mesures universals, tenim els patrons del sistema internacional, estàndards d’unitats de distància com el metre (m), o el segon, etc…

Si establim un punt de referència a la rotació de la Terra sobre el Sol, podem comptar un any, i estudiar les variacions naturals que es produeixen en aquest període. Avui en dia i per a la majoria de la gent, la influència dels cicles naturals sobre la societat humana està oculta sobre l’ombra d’un altre moviment, d’unes altres forces, que determinen encara més la vida de les persones; són les forces de l’economia, les forces del capital. Les nostres vides s’adapten a la manera de produir, i per això tenim jornades i torns de treball, dies laborables, festius, vacances, anys laborals… que formen part dels cicles de producció. Empesos per la inèrcia del canvi d’any, un fenomen natural, social i econòmic, aprofitarem per a repassar els esdeveniments més importants de l’any al món de la ciència i la tecnologia.

Canvi climàtic i d’altres crisis sistèmiques:

En aquesta secció hem tractat en diverses ocasions els canvis dels diferents sistemes i ecosistemes planetaris, sent la més coneguda però no l’única el canvi climàtic. A l’octubre de 2016 escrivíem[1] que la tardor arribava a Tarragona després de nou mesos consecutius de rècords en les temperatures màximes mundials. Un any després hem vist com de nou s’han produït esdeveniments poc freqüents al clima, sent aquest any 2017 molt destacable una primavera i estiu molt calorosos i secs, amb una petita treva al setembre, que ha causat una forta sequera a moltes de les conques hidrogràfiques espanyoles. La freqüència d’aquests esdeveniments de sequera és preocupant especialment per a moltes zones del centre i llevant espanyol en els quals es tem que s’accelerin processos de desertització. Si parlem de canvi climàtic, ràpidament ens ve al cap la paraula diòxid de carboni (CO2). A l’octubre d’aquest any coneixíem un informe[2] de l’Organització Meteorològica Mundial que confirmaven un rècord en la concentració de CO2 i en l’augment d’aquesta concentració analitzant les dades de 2016.

Molt relacionat amb el canvi climàtic està la sobreexplotació de matèries primeres. Si per una banda la sobreproducció de bens de consum que demana el capitalisme estan provocant una sobre emissió de contaminants, l’altra cara de la moneda és l’esgotament de matèries primeres com el petroli. El rendiment energètic de molts d’aquests materials està disminuint, es a dir, cal més energia per a obtenir la mateixa quantitat de material i això implica més contaminació i cost. Comentàvem al mateix article1 de fa més d’un any com la caiguda del consum de petroli a Espanya havia estat a costa d’un augment de la pobresa de la classe treballadora, i no d’una millor gestió. Doncs bé, actualment ha augmentat[3] en un 12.9% respecte l’any passat la importació de productes petrolífers. El creixement del capital requereix d’un augment en la producció industrial o de serveis. Les conseqüències han estat una reducció de l’atur però implica un augment en l’ús de matèria i energia. Reflexionàvem sobre aquesta contradicció entre capital i medi ambient just a l’anterior número[4] d’aquesta secció. Dintre del món de la energia també és preocupant com el canvi climàtic o l’esgotament de recursos pot afectar la producció d’energia elèctrica o del combustible, i com estant els recursos ara mateix en mans de l’Estat o d’empreses privades serem els treballadors qui durament patirem els ajustos en preus i distribució d’energia si no podem controlar nosaltres la seva producció. Per exemple, s’ha notat en el preu al consumidor de la electricitat, que ha pujat bastant en l’últim any, un 5,1% del gener al juny, ja que ha disminuït molt la producció hidroelèctrica. Al mateix moment empreses públiques i privades han continuat amb grans beneficis, algunes inclús augmentar-lo en comparació en 2017[5].

Fràgils equilibris als centres de recerca

Un dels aspectes que ens interessa relatar en aquesta secció és el dia a dia als centres de recerca, a les universitats. En diferents articles hem exposat com ha augmentat el grau d’explotació per a estudiants i personal docent i investigador. Els estudiants han vist com han pujat matrícules. La tendència que denunciàvem a la universitat durant el curs 2016 – 2017[6], es manté per al curs 2017-2018 tal com explica un decret de la Generalitat de Catalunya. [7]La situació a la Universitat és que de manera més explícita les universitats es venen com a «marca» per a captar estudiants, que són ara una font d’ingressos més directa.

Al món de la investigació, a nivell espanyol també s’ha consolidat la baixada de sous, congelació de contractació de personal i major precarització. La tendència sembla la desaparició dels centres més petits, ara que el finançament més important prové de projectes europeus. Es l’escenari de concentracions i fusions que observem en l’economia en general. Com a fet també molt destacable, viem com la precarietat pot perjudicar la fiabilitat de les publicacions científiques, i el consegüent risc de frau, tal com explicàvem detalladament en un article d’aquest tardor[8].

Actualment la situació està estabilitzada, però no és estable. Una crisi política o econòmica pot engegar de nou el desmantellament de la ciència espanyola. Ho hem vist amb la intervenció de comptes a universitats i centres de recerca catalans arrel del procés, o la recent reclamació de IVA per certes subvencions del ministeri d’Hisenda a alguns centres de recerca. En definitiva, la feina dels científics està cada cop menys en les seves mans i més en la deriva de l’Estat. La situació és compartida amb la població en general, però amb la diferència de que els treballadors i treballadores de la ciència tenen millors condicions per a poder organitzar-se, i sobretot tenen una important influència sobre la societat.

Una major consciència, una major organització de classe dels científics només els pot fer millors científics. Els donarà la possibilitat de tenir una major independència a la seva feina, a reapropiar-se del seu propi treball i a reinterpretar i readaptar les investigacions a les societats on vivim, una de les tasques més complicades per a l’investigador. adaptar els resultats de l’investigació a la societat, ara fortament dependents de l’expansió del capital. Els reptes ambientals i socials del segle XXI requereixen d’un nou model científic que ajudi a trobar solucions i a desplegar el potencial de moltes bones investigacions que estan desaprofitades.

 

Virgili Zulueta

 

  1. Espineta amb Caragolins. Ciència. Octubre de 2016
  2. http://www.aemet.es/ca/noticias/2017/10/gases_invernadero_record
  3. www.cores.es
  4. Espineta amb Caragolins. Ciència. Novembre 2017
  5. http://www.expansion.com/empresas/energia/2017/11/06/5a005ad7268e3e7e7d8b456c.html
  6. Espineta i Caragolins. Ciencia. Novembre 2016
  7. http://www.ub.edu/acad/matricula/decret.pdf
  8. Espineta i Caragolins. Ciència. Octubre 2017
image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*