Un balanç


El cargolí del passat, el caragolí del present… i el cargolí del futur ?

Acabem el 2017, que ha sigut de tot menys tranquil. Aprofitant el moment farem un balanç de la secció. Però considero que toca centrar-nos en la evolució des de que vam començar fins ara. Perquè és necessari veure d’on venim per poder veure on anem.

Aquesta secció, tal com és ara, va començar quan el que escriu aquestes línies es va incorporar al grup que sosté aquesta revista, el nº5 va ser en el primer que vaig participar. A partir de llavors vaig escriure en tots els números que han sortit fins ara. Per entendre l’evolució de la secció s’ha d’entendre la evolució de la relació del grup amb l’escriptor i la relació d’aquest amb el grup que es materialitza en els escrits que es poden dividir en tres etapes fins ara.

La primera va ser quan els articles es centraven en la crítica de la concepció que tenia i té un mitjà de premsa d’àqui de Tarragona, L’Indicador de Económia, que és un mitjà sostingut pels sectors económics més dinàmics de la província, l’exemple més clar és el sector petroquímic. Aquest vas ser un moment en que la implicació de l’escriptor era encara molt poca en el grup i era una cosa més a fer per distreures.

Passem a la segona etapa, va ser quan ja el compromís va creixer i va haver-hi una preocupació per la difusió i la distribució de la revista, aspecte que tractarem més endavant amb més deteniment. Sobrétot, el que va caracteritza aquesta segona etapa van ser les cróniques de les excursions del Cargol Veloz. El que va ser més interessant d’aquest període va ser poder combinar una activitat física, lúdica, cultural i colectiva amb l’escriptura que permetia difondra-la i crear llaços amb més persones.

Passant a la tercera etapa, és necessari fer una autocritica el més precisa i sincera possible. Va ser quan els diferents articles només es guiaven per l’eix temàtic de la revista i tot que hi va haver-hi alguns que considero que van ser encertats en la elecció del tema concret i en el seu enfoc, he de reconeixer que més d’una vegada havia de demanar idees perquè no en tenia cap. Això ho entec com un defícit i per no saber llegir bé la realitat de la ciutat i el seu encaix en la realitat global i sobretot per no tenir clar a qui està dirigida o més avitat en no saber com arribar a despertar l’interés de les persones a les quals esta dirigida la revista, això és un déficit per part del que escriu de no saber com arribar al que lleigeix i interpelar-lo.

Sabent que esta tot en contra i considerant que des de aquesta secció i des del conjunt de la revista s’han fet grans encerts, és cert que almenys per al que escriu aquestes línies, li costa trobar la manera d’acostar-se més a les persones.

Ara passem al tema de la distribució de la revista en paper, sabem que tenim límits a superar, ara mateix el més clar és conseguir un contacte més proper i fluït amb els lectors per tal de que la revista serveixi com a organitzador col·lectiu. També s’ha de dir que amb totes les persones que podem tenir el gust de mantenir aquesta fluidesa reconeixen la tasca que es fa i permet un enriquiment dels que formem part del grup.

Per concloure es pot dir que l’experiència fins ara ha estat enriquidora en molts sentits i s’han aconseguit grans coses, però no ens hem de descuidar davant els límits que ens trobem ara.

Abans d’acabar, el que escriu aquestes línies, m’agradaria com a participant del Cargol Veloz recordar al nostre estimat xerpa Angel que ens va deixar recentment, sempre et recordarem les maravelloses excursions que vas organitzar així com la resta de bons moments que vam compartir.

Bones Festes.

 

El Xiquet del Pa

 

image_pdf

Be the first to comment

Leave a Reply

La teva adreça no serà publicada.


*